El que ha sonat a Blind Recods

Mentre esperem poder escoltar a casa la primera versió de les mescles, hem preparat una llista d'Spotify amb música que ha sonat a l'estudi i que ens ha pogut inspirar d'una manera o una altra. "Para bien o para mal" que diuen. En total hi ha 26 temes que han sonat pels altaveus de Blind records en moments en que necessitàvem un break o quan buscàvem una referència sònica. Si feu un mix de tot plegat i us ho imagineu tocat i cantat per nosaltres sabreu com serà el nostre segon disc. Per començar a preparar el còctel feu click aquí

Tercera setmana de gravació. De títols.

Finalitza la tercera setmana amb la gravació acabada, a punt de primera mescla i amb el títol pendent de decidir. Els Sidonie ens han donat algunes idees originals a la lletra de Alma de Goma que vam poder sentir en primícia a Blind Records. Aquí us en remetem alguns: camps de maduixes, carrer de l'Abadia, més a prop, el gaiter a les portes de l'aurora, viatge màgic i misteriós, és això, les primeres impressions de la terra, encén els llums brillants, des que et vaig deixar, per l’Emma fa una eternitat, fins al suport, la banda de la cadena d'amor, banquet de captaires, la reina ha mort, un fantasma que neix, cel, cel blau, la febre de dir, amics meus, teu per sempre, funeral, bíblia de neó, el que la gent diu que sóc és el que no sóc, no empenyis bàrman per obrir velles ferides, línia de vida, boig per tu, el diumenge al poble, les gravacions completes, alarma silenciosa, dies del dimoni, els wantun reimaginen Gershwin, el romanç és avorrit, el més gran, pica de mans i digues sí!, tenim els fets i estem votant que sí, rossa sobre rossa, microcastell, jo no ho crec, blues de la impotència, podries passar-t’ho molt millor amb wantun, transformador, Berlín, llum blanca escalfor blanca, nou vegades la mateixa cançó, pel·lícula de suspens (edició especial), préssecs amb floridura, sens dubte, potser, il·luminar les cantonades, la pluja torta, mai no ha estat així, sense tu no sóc res, noi A, d'acord un ordinador, està bé, les corbes, ara aquí és enlloc, el quetxup de tomàquet emperador, no hi ha galetes per al gatet, aquí és on les cordes entren, oceà de distància, en Yoshimi lluita contra els robots de color rosa, el primer era millor, Wolfgang Amadeus Wantun, licor d’herbes bones, fent camí, colze amb colze, cants al vent...

Segona setmana de gravació. Austrònoms.

Ja només ens queda posar la veu a dues cançons. Un constipat inoportú només atribuïble diferencial tèrmic entre el dia i la nit (perquè descartem que sigui per l’entrada inesperada del fred de la tardor que encara no ha arribat) allargarà lleugerament el termini de gravació. Mentrestant ja ha començat la mescla dels temes acabats (la majoria) i continua la producció acurada de tot el que hi ha pendent. És un treball exhaustiu. Un treball d’austrònoms.

Un cop un amic molt aficionat a l’astronomia, que coneix el cel com el palmell de la mà, ens va dir que somnia, de tant en tant, en mirar el cel de nit i no reconèixer cap constel·lació ni cap estrella. Mirar el cel i trobar-se de nou com un neòfit o com els primers observadors de tot l’univers, intentant establir lleis i lligams entre els punts lluminosos. Va poder acomplir el somni quan es va desplaçar a l’hemisferi sud (austral) i va poder contemplar un firmament completament desconegut, sense osses majors, menors, ni estrelles polars. I aquesta és la sensació que experimentem en tot aquest procés. Som austrònoms. Astrònoms de l’hemisferi nord desplaçats a l’hemisferi austral per descobrir noves melodies, noves formes d’expressió de l’univers wantun. Relliguem i desfem constel·lacions segons els nous paràmetres que anem definint en aquest llarg procés de gravació. Esperem poder-vos oferir el nostre planisferi ben aviat.

Stay tuned.