Abans d’un capvespre es poden fer tantes coses. Pots ser un escriptor novaiorquès de cert èxit que presenti la seva darrera novel•la al vespre, en una cèntrica però raonablement encantadora i petita llibreria de París. La novel•la pot tractar d’una trobada fortuïta en un tren europeu amb una parisenca irresistible i del dia (i corresponent nit i alba) que hauríeu decidit aturar-vos a Viena i descobrir-vos mútuament, abans de separar-vos per sempre (tot i prometre just a l’última pagina, amb il•lusió juvenil, un retrobament). A la llibreria hi pot aparèixer, de sobte, la parisenca i et fa un salt el cor, mentre intentes concentrar-te en la conferència sobre el teu (també seu) llibre. Li signes, li demanes per la seva vida i li expliques la teva passejant i navegant pel Sena. Us recrimineu i perdoneu la vostra manifesta asincronia vital. Pateixes pel vol que t’ha de tornar a Nova York, que ha de sortir en poques hores i que cada cop sembla més lluny de tu. Fins que accedeixes, desitges i/o proposes d’anar a casa seva, on et canta un vals, dedicat a tu:
La nostra perversió de tot plegat a la pista 10 del proper disc de wantun (Capvespre).
Si voleu continuar, la pel·lícula acaba aquí.